Anna Zaera
,
12/09/2017
Activa't

Òscar Ologaray: “Els fisioterapeutes diuen que quan comença la música els músculs es relaxen”

Un músic voluntari toca el violí com a complement terapèutic a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa
Oscar Ologaray

Foto: 

Anna Zaera
Òscar Ologaray tocant a l'Hospital Verge de la Cinta
Sabem de les cançons de bressol que les mares canten als fills perquè es puguin dormir. Tot i que molts cops l'esperit científic no valora suficientment l'ús de l'art i l'expressió en el benestar personal, fins i tot, la seva potencialitat per guarir, en el cas de la música, les solucions acusmàtiques estan cada cop més presents per acompanyar les teràpies convencionals. De fet, ja hi ha una disciplina -la musicoteràpia- que investiga els beneficis terapèutics que proporciona. En els darrers temps, els centres mèdics estan obrint les seves portes a músics voluntaris que decideixen cedir una part del seu temps per portar les seves melodies a les persones malaltes o convalescents. Un dels exemples el trobem a Tortosa, on el jove músic Òscar Ologaray adapta el seu repertori a les necessitats de les diverses unitats mèdiques i ha aconseguit un gran impacte tant entre els professionals com entre els pacients. Des de Surtdecasa.cat hem volgut acompanyar-lo en una de les seves jornades voluntàries.
"Cada espai requereix un repertori diferent, a pediatria no podem tocar peces complexes, millor alguna cosa simple que els infants puguin associar amb alguna pel·lícula o alguna sèrie"

És divendres i Òscar Ologaray arriba a l'hospital carregant el seu violí i el seu repertori. Avui tocarà a la unitat de pediatria i després a l'espai dedicat a les cures intensives. L'hospital tradicionalment no ha estat un espai obert a l'art i la cultura, però cada cop aquestes barreres comencen a caure. Una prova d'això és que la segona planta està decorada amb les il·lustracions que un col·lectiu d'artistes ebrencs van fer a les parets en el marc del projecte 'Centres mèdics il·lustrats' que volia fer més humana i alegre la planta infantil del centre sanitari. Animals del delta de l'Ebre i del Port acullen Ologaray que després de saludar infermeres i metges situa una cadira al mig del passadís i comença a fer sonar el seu violí. Algunes habitacions estan obertes, altres tancades, però la melodia es va colant pels racons i, a poc a poc, comencen a sortir mares amb fills en braços, infermeres amb carpetes o algun infant de més de 4 anys que camina el passadís.

Òscar Ologaray té 18 anys i després d'una llarga carrera de música al Conservatori de Tortosa, va decidir dedicar part del seu virtuosisme a una causa social. "Aquest any vaig decidir deixar la música professional per anar a estudiar Matemàtiques a Barcelona, però no volia perdre el plaer de tocar i també m'interessava mantenir la pràctica i el nivell" explica. "Vaig veure que l'Hospital Verge de la Cinta es feia ressò d'una iniciativa d'un hospital de Madrid en què uns voluntaris anaven a tocar-hi regularment". Va ser en aquest punt quan va decidir oferir-se. "Vam fer una prova i tant els professionals com els pacients van tenir una resposta excel·lent" assegura.

En aquests mesos que Ologaray porta visitant l'hospital ha hagut d'adaptar el seu repertori a les necessitats de cada unitat mèdica. "Cada espai requereix un repertori diferent, a pediatria no podem tocar peces complexes, millor alguna cosa simple que els infants puguin associar amb alguna pel·lícula o alguna sèrie; a l'Hospital de Dia on hi és la gent gran, no em puc permetre tocar peces tristes, val més interpretar coses més alegres" diu. De fet, és el mateix que passa en qualsevol auditori, on el músic ha d'estar pendent de les respostes del públic. "Conèixer el públic és bàsic". "Els fisioterapeutes diuen que quan comença la música els músculs es relaxen" explica el dia que hem visitat amb ell la unitat de pediatria. També ha hagut d'aprendre les dinàmiques d'algunes unitats on el treball és més intens com és el cas de l'espai on estan els pacients més crítics. "Hi ha moments en que veig que tenen molta feina i sempre estic pendent de no interferir en la seva rutina de feina" assegura.

El violí és el company de viatge de Ologaray en aquesta aventura quotidiana. "Vaig entrar a sis anys al Conservatori i, com vaig entrar un curs més tard, no vaig poder escollir instrument. Jo volia tocar el piano com la meva mare, però finalment vaig quedar-me amb el violí i ara no el canvio per res del món". Tot i que és un apassionat de la música, reconeix que no s'imagina portant la vida que porten els músics professionals. "No em veia tocant en una orquestra i viatjant pel món. Jo sóc molt de la terra i tot i que m'agrada ensenyar, quan has d'ensenyar un instrument normalment ho fas en grups molt reduïts, jo prefereixo fer-ho a un col·lectiu de gent, crec que és més ric. Quan acabi d'estudiar m'agradaria tornar a les Terres de l'Ebre per ser professor de matemàtiques". No li passa desapercebuda però, la connexió de les matemàtiques amb la música. "Les matemàtques i la música tenen moltes coses en comú, com per exemple la necessitat de ser exacte i calcular els temps" assegura.

Tot i que durant la setmana viu a Barcelona, "quan tinc estones lliures en divendres o en cap de setmana, pujo a l'hospital" explica. "Aquí el temps passa molt lent i jo el que faig és intentar que passi més ràpid" conclou.

També et pot interessar